MARCUS SHARON
Desafiando la visión tópica de la Inglaterra victoriana, la autora nos muestra cómo las relaciones entre mujeres constituían un componente crucial de la feminidad. Unas pocas fueron más allá de la amistad femenina, tuvieron relaciones sexuales entre ellas, se legaron propiedades y vivieron juntas como parejas asimiladas al matrimonio. Estas relaciones femeninas contribuyeron a realizar el ideal compañerismo en el amor entre hombres y mujeres celebrado en las novelas e influyeron en los políticos y reformistas sociales a la hora de modificar la ley del matrimonio. A partir de fuentes literarias, memorias, cartas, revistas y debates políticos, la autora elabora una visión del mundo victoriano que subvierte las concepciones habituales y ofrece un nuevo paradigma para teorizar el género y la sexualidad no sólo en la Inglaterra del siglo XIX, sino en nuestra misma época.
Les dones, en l'Anglaterra victoriana, portaven joies fetes de cabells de les altres i escrivien poemes en els quals celebraven dècades damistat. Shavien format amb revistes que descrivien els perills dels plaers dels càstigs corporals. Algunes van tenir relacions sexuals, van intercanviar anells i vots, van heretar les seues propietats, i vivien juntes llargs períodes en relacions que eren qualificades com a matrimonis. Però, com mostra Sharon Marcus, aquestes dones no estaven fora de la llei. Els seus desitjos van ser secundats per la cultura consumista, i les seues amistats i unions van ser acceptades i fins i tot recolzades per la família, la societat i lEsglésia. Lluny de ser àngels sense sexe definit només pels desitjos de sexe masculí, les dones victorianes van gaudir obertament mirant i arribant a dominar altres dones. Les seues unions van influir en polítics i pensadors socials a lhora de reformar la llei del matrimoni.
